Curiositats
Dispersió de Pomers
Els pomers que trobem a la Vall de Gósol tenen diferents orígens,
mentre les varietats de Sang de llebre, Del Ciri, Pasquí i Cloterons es perden
en els segles, d’altres varietats sabem ben bé com van arribar a la nostre
Vall. Per exemple, la varietat de Ca la Joana rep el nom d’aquesta casa
gosolana ja que va ser un home d’aquesta casa qui portà un empelt d’aquesta
mena des de Castellar del Vallès. O les pomes de Noves provenen d’un empelt amb
origen del poble de Noves (Alt Urgell). Així l’etimologia dels noms donats a
aquestes varietats ens indiquen quina es la seva procedència. Mentre que en el
cas de les varietats de Sang de llebre i Del Ciri el seu nom aporta informació
sobre el seu aspecte exterior i coloració o en el cas de les pomes dels
Cloterons, el nom ens indica la zona de la vall on es troben.
Solidaritat
Antigament existia una costum entre els pagesos de la Vall. Quan
una família arribava a la Vall i s’instal·lava a una casa nova, habitualment
com a masover, les cases veïnes solien donar pèsols negres als nouvinguts
perquè els poguessin plantar i tinguessin una bona collita per poder subsistir
aquell any. També es feia amb els trumfos de llavor que l’any següent un cop
s’havia fet la collita eren tornats en quantitats iguals. Així, podem afirmar
que aquestes varietats que formaven part de la base alimentària de subsistència
local en el passat alhora actuaven com a un nexe solidari entre els pagesos de
la Vall.
Coneixement i Creences
Des de segles enrere els agricultors de la Vall s’han fixat en el
cicle lunar per tal d’establir la temporalitat dels cultius i saber quan calia
sembrar, recollir o gestionar els seus productes. La majoria dels cultius es
solen plantar en lluna vella per tal de reforçar el seu creixement, però
existeixen algunes excepcions com són els llegums, els quals si es planten en
lluna nova són més fàcils de coure. D’altra banda les patates que eren
guardades en forats al camp, durant la lluna vella de març eren tretes del
forat i eren esteses en un lloc fresc i fosc, posteriorment cada lluna vella es
giraven perquè així tardaven més en grillar. En canvi si es remenaven en lluna
nova es tornaven negres per dins.
Un altre de les creences més esteses entre el agricultors de la
Vall recau en l’observació de la planta silvestre anomenada “Marxiuolot” (Helleborus
foetidus). Segons aquests, en funció del nombre de granes que fa la planta preveu com serà la collita de pèsols d'aquella anyada, essent la presència de quatre o més granes la que més bona anyada indicava. El problema requeia en que un cop florida la planta silvestre, els pèsols ja havien de ser sembrats.
Refranys
“Fesol sense aspre, no
s’enfila” (fesols)
“Pedregada de lluna tendra
torna a brotar, de lluna vella la collita enlaire” (pèsols negres)
“Per Sant lluc, els
trumfos a aixopluc” (patates)
“Si vols trumfos al sac,
cava’ls només treguin el cap” (patates)
“Si vols un bon aller
planta’l en lluna vella de gener, si el vols bo i fí, per Sant Martí
i si el vols ben coent, fes-lo pel temps de l’advent” (all)
“Al abril planta-la com un
fil, al maig planta-la com un faig” (ceba llarga)
“Amb bledes van amamantar
el dimoni” (bleda)
“ La flor ben
esclatada es mig granada” (pèsols negres)
“Si els plantes de lluna
nova els colliràs amb un cova, si els plantes de lluna vella els colliràs amb
una cistella” (pèsols negres)
“Al Juny la falç al puny,
però si vols segar has d’anar lluny” (blat)
“ Si vols un bon naparrar,
per Sant Jaume ha de verdejar” (nap negre)
Elaboració artesanal
Pèsols negres
