Curiositats
Dispersió de Pomers
Els pomers que trobem a la Vall de Gósol tenen diferents orígens, mentre les varietats de Sang de llebre, Del Ciri, Pasquí i Cloterons es perden en els segles, d’altres varietats sabem ben bé com van arribar a la nostre Vall. Per exemple, la varietat de Ca la Joana rep el nom d’aquesta casa gosolana ja que va ser un home d’aquesta casa qui portà un empelt d’aquesta mena des de Castellar del Vallès. O les pomes de Noves provenen d’un empelt amb origen del poble de Noves (Alt Urgell). Així l’etimologia dels noms donats a aquestes varietats ens indiquen quina es la seva procedència. Mentre que en el cas de les varietats de Sang de llebre i Del Ciri el seu nom aporta informació sobre el seu aspecte exterior i coloració o en el cas de les pomes dels Cloterons, el nom ens indica la zona de la vall on es troben.
Solidaritat
Antigament existia una costum entre els pagesos de la Vall. Quan una família arribava a la Vall i s’instal·lava a una casa nova, habitualment com a masover, les cases veïnes solien donar pèsols negres als nouvinguts perquè els poguessin plantar i tinguessin una bona collita per poder subsistir aquell any. També es feia amb els trumfos de llavor que l’any següent un cop s’havia fet la collita eren tornats en quantitats iguals. Així, podem afirmar que aquestes varietats que formaven part de la base alimentària de subsistència local en el passat alhora actuaven com a un nexe solidari entre els pagesos de la Vall.
Coneixement i Creences
Des de segles enrere els agricultors de la Vall s’han fixat en el cicle lunar per tal d’establir la temporalitat dels cultius i saber quan calia sembrar, recollir o gestionar els seus productes. La majoria dels cultius es solen plantar en lluna vella per tal de reforçar el seu creixement, però existeixen algunes excepcions com són els llegums, els quals si es planten en lluna nova són més fàcils de coure. D’altra banda les patates que eren guardades en forats al camp, durant la lluna vella de març eren tretes del forat i eren esteses en un lloc fresc i fosc, posteriorment cada lluna vella es giraven perquè així tardaven més en grillar. En canvi si es remenaven en lluna nova es tornaven negres per dins.
Un altre de les creences més esteses entre el agricultors de la Vall recau en l’observació de la planta silvestre anomenada “Marxiuolot” (Helleborus foetidus). Segons aquests, en funció del nombre de granes que fa la planta preveu com serà la collita de pèsols d'aquella anyada, essent la presència de quatre o més granes la que més bona anyada indicava. El problema requeia en que un cop florida la planta silvestre, els pèsols ja havien de ser sembrats.



Refranys
“Fesol sense aspre, no s’enfila” (fesols)
“Pedregada de lluna tendra torna a brotar, de lluna vella la collita enlaire” (pèsols  negres)
“Per Sant lluc, els trumfos a aixopluc” (patates)
“Si vols trumfos al sac, cava’ls només treguin el cap” (patates)
“Si vols un bon aller planta’l en lluna vella de gener,  si el vols bo i fí, per Sant Martí i si el vols ben coent, fes-lo pel temps de l’advent” (all)
“Al abril planta-la com un fil, al maig planta-la com un faig” (ceba llarga)
“Amb bledes van amamantar el dimoni” (bleda)
“ La flor ben esclatada es mig granada”  (pèsols negres)
“Si els plantes de lluna nova els colliràs amb un cova, si els plantes de lluna vella els colliràs amb una cistella” (pèsols negres)
“Al Juny la falç al puny, però si vols segar has d’anar lluny” (blat)
“ Si vols un bon naparrar, per Sant Jaume ha de verdejar” (nap negre)



Elaboració artesanal
   Pèsols negres
El cicle dels pèsols comença pels vols de lluna vella de febrer, és llavors quan són sembrats o plantats de forma directe. A principis d’agost i després d’un llarg cicle comença l’època de recol·lectar-los. Primerament es seguen de bon dematí amb el volant per tal d’evitar que s’esgranin les tavelles. Desprès es  es deixen assecar i  es porten a l'era on amb l’ajuda d’un cavall es baten per tal que el gra surti de la tavella. Per a triar el gra del boll de la palla, s'utilitza un enginy anomenat ventador que separa el gra de la palla a través d’uns sedassos i la força de l’aire que es genera al moure les pales.  L’últim pas consisteix en congelar-los durant una quinzena de dies per evitar la proliferació de corcs. I després de tot aquest procés, els pèsols ja estan llestos perquè te’ls puguis menjar!